Caçadors i recol·lectors

Les pintures i els gravats d’aquesta època ens indiquen que els seus autors eren caçadors i recol·lectors de tradició paleolítica, és a dir, grups humans que vivien dels animals salvatges i dels fruits, les arrels i les plantes de l’entorn. Amb el temps, aquestes societats van entroncar amb el que anomenem període Neolític , en el qual la ramaderia i l’agricultura van transformar el paisatge de boscos per camps de conreu i pastures.

Un canvi climàtic

Aquest va ser un moment de canvi climàtic molt important. Els gels que cobrien bona part d’Europa s’estaven fonent i donaven pas a un paisatge ben diferent. Els grans animals de clima fred, com els mamuts, els rens i els bisons, entre altres, van desaparèixer. Els homes i les dones de l’interior del país caçaven cabres, braus, cérvols i senglars, mentre que els de la costa vivien de la recol·lecció i la pesca de peixos i crustacis marins. Tots plegats vivien encara a l’entrada de les coves i als abrics rocosos.

Les manifestacions artístiques i simbòliques

Les expressions gràfiques —pintures i gravats rupestres— també van canviar. L’antiga manera de fer, la del Paleolític, dins les coves, en indrets amagats on es mostren ramats de cavalls i bisons o braus (com ara les d’Altamira o les de Lascaux, a França), arribà a la fi. No obstant això, es mantingué sobre peces transportables, utilitàries i simbòliques, conegudes com a art moble. Posteriorment, les manifestacions rupestres passaren a situar-se a l’entrada de les coves i a les parets dels abrics rocosos, com en el cas del Cogul.

Una nova manera de viure

Aquesta època, l’anomenem Epipaleolític: és un espai de temps que queda entre el Paleolític (que fa referència a una tècnica per fer les eines basada en cops sobre pedres) i el Neolític (en què s’empraven instruments principalment «llimats»: llisos i esmolats).

Els nostres avantpassats epipaleolítics fabricaven arpons fets d’os, i uns estris molt petits, tallats sobre sílex i anomenats micròlits, que podem vincular amb l’ús d’una arma letal: l’arc i la fletxa..., tal com ens mostren algunes pintures del Cogul i d’altres indrets del Llevant.